dimarts, 1 de desembre de 2015

Disseny i creació de materials educatius

 Per a crear OER (Recursos Educatius Oberts) hem de tenir en compte les diferents tipologies d'aprenentatge. Són les següents:
  • Doer, on el model d'aprenentatge de l'estudiant és mitjançant la pràctica.
  • Feeler, el model d'aprenentatge està basat en les emocions (motivació), és a dir, treballa els aspectes intrínsecs.
  • Thinker, model que treballa a través de la lògica i el raonament (anàlisi, test i càlculs).
  • Observer, aprèn observant (imatges, vídeos,...).
Els factors claus que hem de tenir en compte a l'hora de realitzar un recurs educatiu són:
  •  Learning outcomes, és la finalitat que volem aconseguir, què volem extreure/aprendre.
  • Training materials, què farem servir per dur a terme l'aprenentatge, quin material utilitzarem.
  • Trainers and content experts, buscarem recursos ja creats que ens serviran per valorar el que farem (ens basem en altres activitats ja creades).
  • Training methods, crearem activitats depenent del que vull que l'alumne aprengui.
  • Logistics, saber quan hem de fer servir els recursos, com s'han de fer servir i què és el que podem fer servir. 
Per crear un recurs hi ha set parts essencials que hem de seguir:
  1. Buscar el tòpic o tema que hem de tenir clar per realitzar el recurs. 
  2. Establir els objectius de l'aprenentatge, que poden ser generals o específics. 
  3. Preguntes essencials (què volem que aprenguin, quan, com, on...)
  4. Quin tipus d'activitats necessitem per assolir els aprenentatges (activitat oberta, de relacionar, etc.)
  5. Cercar el recurs, quina serà la plataforma que utilitzaré per crear l'activitat.
  6. Un cop tenim la plataforma, creem l'activitat.
  7. Avaluar l'activitat i el material que hem creat (hem de provar si el recurs funcionar correctament abans d'utilitzar-lo a classe).
Necessitem que els recursos siguin oberts, és a dir, lliures, gratuïts, que permeten treballar en l'ensenyament, aprenentatge i recerca. També és important que es puguin tornar a visualitzar, reutilitzar i modificar per a poder compartir-lo i tenir un lloc o espai on els recursos estiguin disponibles tant per alumnat com per professorat. 

Els OER tenen unes característiques:
  • Aspectes tecnològics: quina plataforma fem servir, quan i on.
  • Aspectes metodològics: amb qui la fem servir, com i quan.
  • Aspectes legals, llicència Creative Commons.
Creative Commons és la llicència que hem de tenir en compte per poder crear els recursos per a que, posteriorment, puguin ser reutilitzats, modificats o que es puguin utilitzar comercialment.

Algunes eines per poder crear recursos educatius poden ser: Educaplay, Ardora, Speak, QuizFaber, etc.
 

dimarts, 24 de novembre de 2015

Flipped Classroom

El concepte de Flipped Classroom és una metodologia innovadora que trenca amb els esquemes de l'escola tradicional. Consisteix en treballar la teoria a casa i els deures, dubtes i treballs es realitzen a l'aula, tot capgirant el mètode actual.
En aquesta metodologia, el mestre és més conscient de la comprensió de l'alumne, es pot comunicar més amb els alumnes i aquests amb els seus iguals. Permet, també, un aprenentatge més individual, així com el compromís dels estudiants amb el seu propi aprenentatge. 
L'estructura consisteix en:
  1. Selecció del material o contingut: part teòrica que l'alumne veu a casa, que no cal que hagi estat creat pel mateix professor, sinó que poden ser materials trobats en línia.
  2. Visualització del material per part de l'alumne des de qualsevol lloc i moment.
  3. Resolució de dubtes a l'aula, que es pot fer de forma grupal o bidireccional, afavorint l'aprenentatge cooperatiu i col·laboratori.


 La figura del professor és exterior ja que és un suport o guia, perquè acompanya a l'alumne amb el seu aprenentatge. 
D'aquesta forma, creiem que gràcies a aquesta metodologia són més eficients i estan més motivats gràcies a la confiança i responsabilitat que es diposita en ells. 
Els materials poden ser molt diversos, des de aparells electrònics, llibres fins a storytellings.
Aquest mètode pedagògic ens permet introduir al món multimodal als nen, i també crea un espai o aula més relaxada que afavoreix l'aprenentatge de cada alumne. 

Tot i així, depèn del nivell en què es troba l'alumne hi haurà una sèrie de dificultats a l'hora d'utilitzar aquesta nova metodologia, ja que a les primeres edats no es treballa cap matèria, ni concepte. La seva educació gira entorn a l'aprenentatge d'hàbits i serà més difícil poder utilitzar aquesta nova metodologia.



dimarts, 17 de novembre de 2015

Seguretat a la xarxa

A la sessió d'avui, hem parlat de la seguretat a Internet i de quins són la majoria de problemes que succeeixen a la xarxa. Aquests són conseqüència de no respectar unes normes bàsiques de seguretat. 
La clau per a fer front a aquests riscos és educar als nens i joves, informant-los sobre un bon ús. Primerament utilitzant un filtre com és l'antivirus, que els protegeix d'amenaces que poden malmetre els nostres aparells electrònics. També és molt important prevenir riscos i educar als nens per utilitzar correctament la xarxa, ja que ens últims anys un 63% dels nens contacta amb estranys a la xarxa; a més a més, un 58,8% han estat exposats a imatges sexuals i el 21,9% han experimentat bullying.
Dins d'aquest mal ús, hi podem trobar dues conductes: la primera, addictiva, que crea una necessitat d'estar connectats i pendents tot el dia de la xarxa; i disfuncional, on trobaríem el phising (suplantació d'identitat), ciberassetjament, entre d'altres. 
Existeix una pàgina web que s'anomena Safety Kit que aconsella als nens sobre la seguretat a la xarxa, la comunicació i el ciberassetjament. A més a més, a la mateixa pàgina s'ofereix un enllaç de correu electrònic per poder fer qualsevol consulta.




CIBERASSETJAMENT

Si fem un mal ús de les tecnologies pot produir riscos dels quals moltes vegades no som conscients. I poden portar el ciberassetjament.
Aquest document donava informació general sobre què és el ciberassetjament, els tipus d'assetjament, com intervenir per part de les famílies, les lleis, etc.
Dins del mal ús de les tecnologies, hi ha dos fenòmens: 
Grooming: que són un conjunt d'estratègies que desenvolupa un adult per guanyar-se la confiança d'un menor a través d'Internet amb la finalitat d'obtenir concessions de tipus sexuals.
Ciberassetjament: quan algú rep agressions mitjançant els aparells electrònics.
Les conductes que es poden observar en el ciberassetjament són les amenaces, suplantar identitats, publicar escrits o fotos despectives, etc. 
També trobem diferents tipus de ciberassetjament com provocació incendiària, suplantació de la personalitat, difamació i joc brut, sexting (difondre imatges sexuals que una persona envia de manera confidencial), entre d'altres.

Existeixen diferents tipus d'indicadors per detectar el ciberassetjament i per tant hem d'estar atents. Aquests indicador són físics, conductuals, emocionals i per part dels companys. 

També es dóna una sèrie d'actuacions que s'han de seguir quan trobem alumnes ciberassetjats.
  • Donar seguretat a l'alumne
  • Fer una observació expecialitzada
  • El centre ha de fer un control d'aquest nen sobre la seva seguretat
  • Intentar que el ciberassetjament no afecti al rendiment escolar del nen
 Actuacions per a la família de l'alumne ciberassetjat i ciberassetjador:
  • Mantindre informada a la família
  • Donar recolzament moral
  • Evitar que s'agreugi la situació
  • Aconsellar-los sobre com actuar o treballar amb el seu fill
  • Mantindre reunions periòdiques per fer un seguiment del seu fill
  • Oferir pautes que els ajudin a treballar amb els seus fills l'autocontrol i la violència
 També ho hem de treballar a classe de la següent manera:
  • Tolerància zero envers qualsevol actitud agressiva 
  • Fer un anàlisi i seguiment de les relacions i ambient del grup
  • Crear un clima de rebuig al ciberassetjament
  • Treure el tòpic del xivato
  • Implicar als alumnes perquè es protegeixin els uns als altres
  • Programes de competència social
  • Educar en la gestió positiva dels conflictes
  • Treballar l'assertivitat a través de programes d'habilitats socials
  • Treballar l'expressió de les emocions
  • Etc.

divendres, 6 de novembre de 2015

Dispositius Mòbils

L’aprenentatge a través de l’ús de dispositius mòbils connectats a internet, està començant a obrir noves possibilitats i reptes en l’àmbit educatiu.

Els resultats  gràcies a aquest aparells són més satisfactoris. Ja que, ens possibilita aprendre en qualsevol moment i lloc. A més, ofereix una major col·laboració entre els estudiants i una contextualització més profunda d’aprenentatge.

Com a docents és fantàstic poder dissenyar experiències educatives fora del aula. Però hem de tenir en compte que quan programem una experiència educativa amb dispositius mòbils, hem de pensar en projectes grupals que facilitin la col·laboració entre els estudiants. Al situar l’aprenentatge en altres entorns i espais es creen situacions i reptes per a que l’alumnat pugui crear coneixement cercant la solució a aquests problemes en escenaris reals. Aquest professor ha de tenir principalment sentit comú amb els dispositius ‘’quan de temps i per a què s’utilitzen’’ i donar als seus alumnes una formació inicial.
Aquests professors que utilitzen els dispositius mòbils poden estar més tranquils ja que, a Catalunya el consell escolar dóna recolzament a l’ús de telèfons mòbils a les aules.  Però encara l’educació té molts reptes a l’hora d’integrar amb normalitat l’aprenentatge i activitat a l’aula mitjançant aquests dispositius.

Aquesta nova iniciativa pot generar un canvi radical en el procés educatiu, ja que, no es tracta només de saber ensenyar o fer comprendre una matèria, sinó de conviure amb la tecnologia com una eina per les tasques quotidianes, fomentant la investigació i l'autoaprenentatge en l'estudiant.





A continuació, us presentem el mapa conceptual que hem realitzat sobre diferents idees de com explotar les DDMM a l'aula. I quins són els seus avantatges a l'aula.





Storytelling

Hem decidit agafar aquest storytelling perquè creiem que té un caràcter educatiu fomentat en valors i que podria ser molt adequat per als nens. Creiem que l'ús dels storytelling dóna la possibilitat d'educar sense que els nens sentin que estan sent educats. Amb això volem dir que, per exemple, en aquest vídeos on surt una nena que es comporta malament amb els seus amics, els nens veuen una conducta que saben que no és bona i, també, aprenen a portar-se bé. Aquest storytelling inculca valors positius a través d'un conte que, a més a més, et fa interactuar amb els personatges, sent així més dinàmic i divertit. 
La tècnica de storytelling combina un mètode tradicional, com és l'explicar contes a nens transmetent valors i ensenyances, amb una metodologia més moderna, utilitzant un imatges, vídeos i so.




Storytelling consisteix en utilitzar les noves tecnologies per explicar una història a una altra persona; aquesta es pot compartir amb qualsevol persona a qualsevol lloc del món i de forma instantània. És un sistema no limitat perquè pots arribar a qualsevol persona.

El concepte de storytelling també és una bona opció per fer-los servir a classe, ja que es pot utilitzar tant per part dels professors com de l’alumnat. És a dir, els professors i els alumnes poden crear les seves pròpies històries digitals per explicar-les a la resta; els professors poden crear històries digitals i d’aquesta manera explicar una idea o concepte als alumnes o els alumnes poden crear una història digital per aprofundir l’aprenentatge de temes tractats a classe, etc. D’aquesta manera, es fomenta la creativitat tant de l’alumnat com del professorat.

Hem escollit fer un storytelling basat en un conte infantil on el principal objectiu és donar a conèixer els valors de l’amistat, l’altruisme, els de compartir i el de ser agraït amb els altres. També, perquè el podem utilitzar tots els components del grup en qualsevol dels àmbits en els quals estudiem, simplement fent unes petites modificacions.

Aquest és l'esbós que ens va servir per donar forma a les nostres idees sobre la història i els personatges que havien de sortir al nostre storytelling.  




Així doncs, us presentem el nostre storytelling digital:

ESPEREM QUE US HAGI AGRADAT!

dimarts, 29 de setembre de 2015

La identitat personal i les xarxes socials



En la sessió d’avui  hem treballat la nova competència digital que actualment ens requereixen als nous docents, la qual ens dota d’uns coneixements que hem de transmetre als nostres futurs alumnes. Entre els quals trobem conscienciar-los sobre l’ús responsable i la seguretat de la xarxa. Ja que, un mal ús d’aquesta pot conduir a casos de cyberbullying, grooming, sexting, etc. 

Cada membre del grup hem buscat informació sobre nosaltres a “google” i hem quedat realment sorpresos dels resultats, sortia informació personal privada que en cap cas haguéssim autoritzat la seva publicació en cas de que ens ho haguessin preguntat.

Després, hem introduït el nostre facebook a la pàgina “Take this Lollipop” i ens hem adonat que la nostra identitat digital és més pública del que ens pensàvem ja que ens ha trobat fotos i informació que creiem haver publicat de manera segura i privada.

En resum, ens hem adonat de que una persona aliena al nostre entorn pot saber moltes coses sobre nosaltres i que cada moment que passem a internet deixa rastre de tot el que fem i n’hem de ser conscients.


divendres, 25 de setembre de 2015

10 Manaments del professor del segle XXI


En la passada classe vàrem estar analitzant l’escola actual, la que sembla haver perdut el tren del s XXI tot quedant-se al segle passat. Els alumnes actuals han nascut en la era de la digitalització massiva de la qual l’escola no es pot quedar al marge.
Creiem que la solució no passa només per introduir tecnologia a classe tot continuant en l’antic model d’escola selectiu en el qual l’ensenyament es fa de manera homogènia sinó que s’ha de fer un canvi profund en tot el sistema educatiu. La tecnologia no només s’ha d’utilitzar per substituir la pissarra sinó que és en un ambient digital on s’han de desenvolupar tant el professorat com l’alumnat. La feina del professor ja no ha de ser principalment transmetre una informació a l’alumne i fer que aquest se l’aprengui de memòria sinó que el professor actual ha de ser el que ensenya a l’alumne a aprendre a transformar la informació en coneixement.

Per tant, els centres educatius per adaptar-se als nous temps  han d’innovar amb tecnologia, però també en mètodes i conceptes sobre educació que fins ara semblaven intocables.





Per a nosaltres, el professor del segle XXI ha de seguir els següents manaments:

1. Orientar a l'alumnat a buscar i contrastar fonts multimèdia: creiem que la societat avança de la mà de la tecnologia, i per això veiem necessari que el professor sigui capaç d'ensenyar als alumnes a cercar informació utilitzant els nous recursos tecnològics.
2. Motivar als alumnes a partir de classes dinàmiques i participatives: el professor ha d'intentar realitzar un aprenentatge lúdic i amè per fomentar l'interés dels alumnes, i així  facilitar l'ententiment dels continguts.
3. Incentivar la cooperació i el treball en grup: està comprovat que la col·laboració augmenta l'aprenentatge i els ajuda a establir relacions socials. 
4. Fomentar l'avaluació i l'aprenentatge individualitzat de l'alumne: tenir en compte que cada alumne és diferent i té un ritme d'aprenentatge divers i cal, no només respectar-les, sinó també valoritzar-les. 
5. Promoure la creativitat i la imaginació: el sistema educatiu i el professorat no poden frenar la creativitat, sinó incrementar-la. 
6. Saber combinar les noves tecnologies amb l'aprenentatge tradicional: les aptituts bàsiques com la lectura i l'escriptura, no s'han de perdre, tot i que s'avanci en el món multimodal. 
7. Fer pedagogia sobre la seguratat a la xarxa: el professor ha d'advertir i ensenyar a fer un bon ús de la xarxa als alumnes, ja que pot ser perillosa. 
8. Entendre que el protagonista ha de ser l'alumne: la classe s'ha de fer perquè l'alumne aprengui i no per seguir el pla d'estudis. 
9. Saber crear un ambient adequat per a l'aprenentatge: els alumnes tindran un aprenentatge més favorable si es troben en un ambient tranquil i segur.
10. Transmetre informació a través d'imatges, sons i vídeos: saber adaptar-se als canvis digitals i ser capaç de donar informació amb mitjans multimèdia.